IES BEATRIU FAJARDO DE MENDOZA, BENIDORM.
Tomás Marínez i Marina Cantero
Serra Gelada
En aquest blog anem a parlar-vos de la Serra Gelada. Primer farem una breu introducció i despres dividirem la resta del blog en quatre aparts distints: geologia, ecologia, cultura i impactes ambientals. El nom i l'enumeració del projecte és: The integration and adaption of the mobile telephone and drones in the curriculum subject of Natural Science. Erasmus+ 2017-ES01-KA219-037967. Enllaç del video: https://www.youtube.com/watch?v=bS5jj7dzia4&t=48s
Introducció
El parc de la Serra Gelada es va declarar parc natural el 11 de març de 2005. Està entre els municipis de Benidorm, l'Alfàs del Pi i Altea. Les seues parts són: el seu front litoral a penya-segats de més de 300m d'altura i alberga reductes de vegetació amb valor excepcional. Té 4908,95 hectàrees de àmbit marí i 744,97 de àmbit terrestre i amb un total de 5653,92 hectàrees . Conté 3 ecosistemes: el terrestre, el marí i el aeri.
Geologia
Fa uns 70 milions d'anys África es va desplaçar cap al nord i va col·lidir amb la península Ibèrica, originant diverses cadenes muntanyoses a Europa. Els materials que formen la Serra Gelada es van plegar, donant com resultat l'actual inclinació que observem en els seus estrats. Estan separades per mes de 170 metres en la vertical per una gran fractura o falla que va provocar el lliscament de les roques. Des que es va formar este relleu escalonat, l'aigua s'ha encarregat d'esculpir i modelar les roques en un procés lent, però constant, excavant els xicotets barrancs que tens a la vista. En Serra Gelada este xoc de plaques va provocar durant el Miocé (fa aproximadament entre 18 milions d'anys) el plegament de les seues roques (per això no les veiem horitzontals, tal com es van depositar, sinó inclinades aproximadament 25º cap al Nord-oest. Este plegament també va provocar l'emersió d'estes roques formant un relleu molt major que l'actual en el sector de Serra Gelada.
Les serres que es veuen a la Serra Gelada són: el Cabeçó d’or, la Serra cortina, el Puig campana el Ponoig, la Serrella, l'Aixortà, la Serra de Bernia, la Serra de Oltà, el Morro de toix i el Penyó de Ifac.
La Serra Gelada i les illes estan formades per roques sedimentàries de diferents tipus:
-Calcàries: Roca sedimentària de composició carbonatada. Presenta colors variats, aspecte compacte i sovint inclou fòssils.
-Marga:Roca sedimentària de naturalesa carbonatada i argilosa. Presenta colors i grau de coherència variable, de manera que té un aspecte semblant al d'una calcària quan la proporció de carbonat és elevada sent més terrosa i blana conforme augmenta el contingut en argiles.
-Arenosa(calcària): Roca sedimentària detrítica formada per grans d'arena cementats per carbonat càlcic
-Conglomerat: Roca sedimentària detrítica formada majoritàriament per grans o cantells cementat.
Al camí del far podem encontrar uns fòssils d'uns curiosos mol·luscos bivalves, els condrodontos. Estos estranys animals, ja extingits, es trobaven fa més de 100 milions d'anys en el fons marí de la Serra Gelada. Vivien semienterrats verticalment en monticles de fang, de forma semblant a l'actual nacra.
Al voltant del parc, concretament al Cap Negret d'Altea, hi ha afloraments magmàtics de gran importància, que es van formar fa uns 225 milions d’anys per els depòsitts del volcà que estava en el mar a molt poca profunditat pero era suficient per a que la vaporització de l’aigua amb contacte dels materials calents produïra vaporització i els fragments sigueren projectats d’una manera explosiva i per això encara continúen ahí. Cap negret es una evidencia del magma que va produir el trencament de l’únic continent que era Pangea.
Fa aproximadament 70 milions d'anys África va començar a desplaçar-se cap al nord i en un moment donat va començar a col·lidir amb Euràsia, de la que Ibèria constituïa el seu extrem sud-occidental. Este xoc de plaques va provocar el plegament i fracturación de les roques donant lloc a diverses cadenes muntanyoses (Alps, Pirineus, Serralada Bètica, ....) En Serra Gelada este xoc de plaques va provocar durant el Miocé (fa aproximadament entre 18 milions d'anys) el plegament de les seues roques (per això no les veiem horitzontals, tal com es van depositar, sinó inclinades aproximadament 25º cap al Nord-oest. Este plegament també va provocar l'emersió d'estes roques formant un relleu molt major que l'actual en el sector de Serra Gelada. Cap al final del plegament les roques de Serra Gelada van patir extensió (estirada) que va provocar l'aparició de falles normals que van començar a afonar blocs de roques provocant un relleu escalonat.
Al penya-segat és possible distingir cinc edificis de dunes eòliques superposades, però el de major importància volumètrica és el constituït per eolianitas blanques, que es forme fa uns 80.000 anys. Els depòsits de dunes es caracteritzen per la presència d'espectaculars laminacions encreuades. Hui en dia és possible que puguen existir vents suficients en la zona, però el que no hi ha és una font d'arena. Per consegüent, és impossible que en les condicions actuals s'hagen pogut formar estes dunes remuntants. Gran part de l'eolianitas de Serra Gelada es van formar fa 80.000 anys en condicions molt diferents de les actuals. En aquells moments es va iniciar un descens de temperatures en el planeta, la qual cosa es denomina un període glacera. Els vents van mobilitzar l'arena, ara seca, i van originar dunes que se van anar traslladant sobre l'antiga plataforma fins a aconseguir el peu de la Serra Gelada. Una vegada allí, forts vents van forçar l'ascens de les dunes pel talús del penya-segat.
Els principals factors abiòtics són:
-Factors abiòtics terrestres: la temperatura, la disponibiitat de l’aigua, la pressió atmosférica, el relieve, la altitut.
-Factors abiòtics marins: la llum, el grau de salinitat, la pressió, la temperatura, la humitat, el clima.
I els principals factors biòtics són: els recursos del medi, la reproducció i la dominancia social.
Les relacions tròfiques o alimentàries són les relacions de dependència alimentària que s'establixen entre els distints nivells tròfics d'un ecosistema.La cadena tròfica descriu el procés de transferència de matèria i energia entre els organismes d'un ecosistema. És una seqüència lineal en què s'indica, per mitjà de fletxes, la direcció que seguixen els nutrients i energia d'un organisme a un altre.
Ecologia
Els principals factors abiòtics són:
-Factors abiòtics terrestres: la temperatura, la disponibiitat de l’aigua, la pressió atmosférica, el relieve, la altitut.
-Factors abiòtics marins: la llum, el grau de salinitat, la pressió, la temperatura, la humitat, el clima.
I els principals factors biòtics són: els recursos del medi, la reproducció i la dominancia social.
Les relacions tròfiques o alimentàries són les relacions de dependència alimentària que s'establixen entre els distints nivells tròfics d'un ecosistema.La cadena tròfica descriu el procés de transferència de matèria i energia entre els organismes d'un ecosistema. És una seqüència lineal en què s'indica, per mitjà de fletxes, la direcció que seguixen els nutrients i energia d'un organisme a un altre.
Les principals adaptacions que podem trobar són: formes adaptades per a desplaçar-se per l’aigua, arrels molt desenvolupats per a sostindre la planta y agafar aigua i nutrients, estructures externes impermeables per impedir la dessecació, visió nocturna…
En la zona terrestre de solana el sol incideix tot el dia i l’aigua és escassa per eixe motiu la vegetació de fulles clares i estretes amb unes arrels profundes per agafar la major quantital d’aigua posible. En esta zona dunar s'assenten diverses comunitats vegetals de gran interés, a l'albergar espècies que posseïxen una àrea de de distribució restringida, com per exemple la camariña, l'herba d'ulleres de llarga vista, Teucrium hifacensis, la palometa de la Serra Gelada (Lynaria arabiniana). Amb el fi de preservar al màxim este fràgil hàbitat, la duna posseïx una regulació específica per a poder transitar per ella. Als penya-segats alberguen plantes singulars ja que viuen sobre roques amb molt poc sol.
A la serra hi ha dues zonificacions marines diferenciades:
-Zona Supralitoral: crida també zona d'esguitades, esta zona pràcticament mai es veu submergida. Els organismes que viuen en esta zona necessiten d'una emersió contínua i són espècies adaptades a unes condicions de vida dures, degut principalment a la falta d'aigua, la forta insolació que reben i els canvis en la salinitat. A causa d'això el nombre d'espècies presents en esta zona és reduït.
-Zona Mediolitoral: zona de marees o trencants, presenta espècies que toleren una immersió poc prolongada i mai immersions permanents.
Destaquen les assentades en la zona dunar de serra Gelada, per posseir espècies endèmiques com l’esperonet (Linaria arabiniana), la llunetes (Biscutella montana) o el ginebre marí (Juniperus macrocarpa), o com la camarinya (Corema album).
En la major part de la serra Gelada podem observar matoll compost principalment per
romer (Rosmarinus officinalis), bruc d’hivern (Erica multiflora), càdec (Juniperus oxycedrus) i espart (Stipa tenacissima) acompanyats sovint per pi blanc (Pinus halepensis) i alguns exem- plars de carrasca (Quercus rotundifolia) d’escàs port.
Fa uns 140 milions d'anys, en l'època dels grans dinosaures, algunes angiospermes que probablement creixien en el litoral, es van tornar a adaptar a la vida marina, en l'antic mar de Tethys. Portant amb elles estes adaptacions terrestres, com les arrels, els rizomes o les flors, este va ser el cas del gènere Posidonia, sent este gènere un dels més antics de les plantes marines, perquè ja es trobava en el Cretaci (fa entre 145 i 65 milions d'anys) l'espècie Posidonia cretàcia. A Espanya, Posidonia oceànica es troba en totes les províncies mediterrànies, Segons Ruiz (2012) , les praderies de Posidonia ocupen actualment 1226 km2 de les costes espanyoles, Les majors extensions de praderies de Posidonia es troben en les illes Balears, seguides de les Comunitats valenciana i murciana.
Cultura
En l'abric de la cantera (cova de la barriada o cova gelada) S’han trobat restes d'espècies de flora extingits en l'actualitat, com el pi negral, que en l'era del Plistocé es va distribuir per la major part de l'àrea mediterrània i que integrava els boscos en Serra Gelada. També s'han detectat empremtes d'animals que eren caçats per aquells pobladors com a cavalls salvatges i uros (així mateix desapareguts) , cervos o cabres salvatges.Les restes són del període Magadaleniense, una de les últimes etapes del Paleolític Superior.
La tècnica tradicional emprada per fer abancalaments era la maçoneria en pedra seca. Fa referència a una tècnica constructiva d'origen tradicional i popular que es fa per mitjà de l'ús de pedres de l'entorn però sense cap tipio de morter o argamassa que les una, simplement a causa de la seua correcta disposició, al màxim contacte entre peces i a la pròpia gravetat. Els murs de maçoneria utilitzats per a abancalar el medi natural tenen l'avantatge d'aprofitar una gran quantitat de pedres del lloc, fent que en la nova zona destinada al cultiu siga més fàcil per al treball de llaurar, es minimitzen els pendents, la qual cosa facilita que s'aprofiten per a l'agricultura zones que anteriorment no podien ser utilitzades i al mateix temps fa que disminuïsquen els processos erosius en les dites zones, este últim avantatge ha sigut decisiva per a la permanència del sòl fèrtil en el nostre entorn natural en estos antics bancals de cultiu evitant la degradació vegetal de les espècies presents.
Una de les llegendes més conegudes de la comarca està basada en el Puig Campana: la llegenda del tall de Roldán. Roldán era un dels comandants de l'emperador franc Carlemany. La llegenda compte que va arribar fins a les nostres terres i es va enamorar d'una donzella. Va començar així una història d'amor que es va veure truncada quan un malefici va predir que la xica moriria en el moment en què l'últim raig de sol tocara la seua pell. Roldán, desesperat, va pujar a la cima del Puig Campana, va desembainar la seua espasa i va partir un tros de la muntanya per a prolongar la vida de la seua amada. Quan el sol va desaparéixer darrere del Puig Campana, la xica va morir i Roldán, boig de dolor, va agafar el tros de roca que havia tallat i ho va llançar al mar, donant lloc a si a l'illa de Benidorm. Aquesta llegenda no és certa ja que l'illot de Benidorm té la mateixa disposició estructural i les mateixes roques d'edat cretácica que la Serra Gelada, mentres que les roques del Puig campana són diferents i es van formar durant el juràssic.
Les construccions de este barranc són les restes d'una mina d'ocre roig. Esta modesta explotació rebia el nom de Mina Mare de Déu del Carme i va funcionar des de mitjans del segle XIX fins a principis del XX. Les restes conservats corresponen a la vivenda del capatàs. La línia de pilars que baixen pel barranc servien de suport per als rails de les vagonetes que portaven el mineral fins a la vora. Una vegada ací l'ocre s'embarcava en barcasses que ho transportaven fins a un barco fondejat en la badia.
Este túnel i l'actual camí del far no es van construir fins a 1961. El camí original, traçat amb l'edificació del far en 1863, era una estreta i escarpada senda que creuava la muntanya. El recorregut en alguns trams era perillós fins per als animals de càrrega. Servia per al transport de materials.
Les cales de la Serra Gelada i les illes de Benidorm i la torre bombarda eren refugis habituals de pirates i corsaris entre els segles XVI i XVII. Per a albirar els barcos enemics es van construir talaies com la que veus junt amb el far. Està situada en un punt estratègic on, abans de construir la torre, ja s'apostaven soldats per a vigilar la costa. La torre Bombarda rep el seu nom d'una peça d'artilleria, la bombarda. És una arma de foc semblant al canó, però de dimensions més reduïdes. La principal diferència entre un pirata i un corsari és que el cosario està patrocinat per un país.
Impactes ambientals
Les amenaçes humanes en l’ecosistema marí del parc natural son la pesca ilegal de arrosegament, els dragatges ilegals, abocaments (aigües brutes, contaminació difusa per abonaments, plantes químiques, térmicas...), l’acuicultura, les construccions costeres, les algues invasores i l’ancoratge lliure intensiu.